dimecres, 23 d’abril de 2008

Ulises a les Urgències

Les sis del matí, dissabte. He aconseguit dormir unes tres hores. Porto des de les vuit de la tarda amb aquest maleït mal de panxa que no desapareix. Segueixo despert fins a les vuit del matí.
Laia, estàs desperta?
Sí, com et trobes?
Malament, hem d'anar un altre cop d'urgències.
Vols que marxem ja?
Aquest cop puc soportar el dolor, prefereixo dutxar-me, i marxem tranquil·lament; jo no esmorzaré, no tinc gana.

Sortim de casa a les nou del matí, agafem el bus, gairebé anem sols. Un cop a urgències, no ens criden fins una hora i mitja després d'arribar, la sala d'espera està de gom a gom. El dolor és intens però soportable. Un doctor jove s'adreça cap a nosaltres. Després d'unes preguntes no li sembla que sigui un còl·lic biliar i decideix, com no, fer-me una analítica de sang. El resultat pot trigar, mentrestant no puc prendre res, ni tan sols cap calmant. Només em queda esperar i aguantar assegut.

Mentres espero, arriba una parella. La noia està a una camilla amb sèrum, el noi, dempeus davant ella, se la mira amb cara de preocupació amagada sota un feble somriure. El noi rep una trucada :
Hola mare
estem un altre cop d'urgències. Ahir ja vam vindre doncs estàvem dinant a casa de la Núria quan li va començar a sagnar la ferida del coll, l'hemorràgia no es podia aturar i vam haver de vindre. Li van fer una cura i ens van donar l'alta.
Avui?, doncs s'ha llevat i quan s'anava a dutxar ha començat a sagnar un altre cop la ferida. Un altre cop d'urgències i sembla que la ingressaran. Des de l'operació fa una setmana ja és el tercer cop que venim d'urgències. Estem desesperats, no sé que va anar-hi malament a l'operació, però no deixa de sagnar.

Mentres parla, d'esquenes a la seva companya, al noi comencen a caure-li discretament les llàgrimes per la seva cara prima i pàlida, mostrant clarament la seva impotència i desperació.
Quan penja s'acosta de nou a la seva companya intentant recuperar el somriure que havia perdut durant la trucada, però no deixa de ser un intent frustrat que l'únic que fa és remarcar encara més els seus dubtes. Amb les seves mans agafa la mà lliure de la Núria, la que no té la via, i aleshores puc comprovar la seva pal·lidesa groguenca en contrast amb la pell blanca però sana del seu company. M'adono que durant uns instants el meu mal ha desaparegut, encara que just en aquest moment em torna de nou.

- Senyor Ulises!
Digui doctor.
El seu anàl·lisi ha donat un nivel molt alt de transaminases. Potser degut al fetge, possiblement una hepatitis; aquesta hepatitis pot ser vírica o deguda a un còl·lic, es quedarà ingressat per a poder tenir un control seu i el dilluns li farem una anal·lítica més amplia i podrem determinar si es tracta d'una hepatitis vírica o no.

Així va començar un periple de quinze dies per l'hospital, fins que em van operar per a extreure'm la vesícula. Gràcies a Déu no es tractava d'una hepatitis vírica.

1 comentari:

2Rodes ha dit...

Les aventures a urgències!
Bé, encara que sigui més lleuger, mentre et trobis bé...

Salut i acaba de passar una bona diada!

Licencia de Autor