dissabte, 10 de juliol de 2010

Escriu el futur - Escribe el futuro

Català Español  

Onze de Juliol de 2010


Sona el timbre.
- Si?
- Baixes?
- Ja vaig
Em poso les sabates i en un minut em planto a la porta de l'edifici. M'espera el Joan.
- Què passa Pepe?
- Preparat pel partit?
- Jo sí, i tú? Ja saps amb qui vas avui?
- Bé, a la porra he posat que guanya Holanda, un a cero.
- Jajaja, sempre estàs igual. I després et posaràs a saltar com un boig si Espanya fa un gol.
- Ja, però és que quan fan un gol me n'alegro pels jugadors, per que són bona gent i juguen de puta mare, però em fot moltíssim quan sento parlar als periodistes espanyols, tan soberbis i “chulescos”, incapaços de mirar més enllà del seu melic, i sense idea de futbol. Així que, guanyi qui guanyi, em quedaré amb una sensació agridolça.
- Mira que ets raro, tio!
- Ja, tothom té les seves manies. Jo no sóc cap excepció. Segur que en Paul el pop és encara més raro que jo, així que no et queixis.
- El pop?, què dius?, aquest amb un musclo ja el tens content i passa de complicacions. Fins i tot no té cap problema en endevinar que el pais dels seus benefactors perdrà i no guanyarà una merda. Segur que encara l'importa menys tota l'expectació que genera cada cop que es menja un miserable musclo. Almenys li podrien posar mitja dotzena, una tapeta, que el pobre s'ho està currant.
- Va, si diuen que ho manipulen per a que trïi un determinat equip.
- Doncs aleshores, ha de haver-hi un paio molt llest que endevini els resultats; que li donin la tapeta de musclos a aquest.
Amb aquestes ximpleries recorrem la distància que ens porta fins al Bar Versalles, al cor del nostre barri, algun dia us parlaré de les històries d'aquest bar, pel moment ho deixarem com el nostre escenari particular, el del Joan i el meu, per a la final del gran mundial de Sudàfrica de futbol. El mundial del Waka Waka de la Shakira (mai entendré per què van triar a una colombiana per a fer la cançò del mundial africà), el de les vuvuzeles ensordidores, el del pop pitonisu, i el de la Larissa Riquelme, la xicota del mundial que portava el mòvil entre les mamelles i que va prometre que es despullaria si el seu equip, el Paraguai, arribava a semifinals ( i ho va complir tot i que els paraguaios no haguèssin complert la seva part del pacte). També ha estat el mundial en el que els àrbitres han continuat fent les mateixes errades de sempre, malgrat que es podien haver evitat fent servir les noves tecnologies; però quina gràcia tindria el futbol sense els errors arbitrals?, els perdedors fins i tot perdrien les seves excuses, deixem que puguin culpar a algú de les seves desgràcies. I també ha estat el mundial de la Roja, el primer cop que ha arribat a una final. En Pepe pensa en tot això mentre baixa les escales que donen accés al pis inferior del Versalles, el seu particular Soccer City, però aquest a Sant Andreu, no pas el de Johannesburg, ni ganes, que com al barri a enlloc. Ja hi ha força gent malgrat que encara queda mitja hora fins al començament.
- Joan, te n'adones que estem visquent un moment històric?
- De debò?
- I tant!, quanta gent ha mort amb un últim desig no concedit de veure a la selecció espanyola jugar una final d'un mundial.
- Doncs no sé...molta?
- Ni idea, era una pregunta retòrica. Però segur que algú abans de guinyar-la va pensar: “Ojalá pudiera ver antes de morir a España jugando la final de un mundial”.
- Doncs quina merda d'últim desig.
- Ja, i tú a que dedicaries el teu últim pensament?
- No sé, però segur que a res de futbol.
- Doncs jo no sé. Després del que hem viscut amb el Guardiola, ja no em queda res més per demanar en clau esportiva. Potser veure al Sant Andreu jugant la “Txampions”.
- T'ho imagines?, jajajaja
- Seria la hostia. Però vinga, demana dues canyes, que hem de començar a escalfar el partit.
“Ya salen los equipos al terreno de juego. El equipo de Vicente del Bosque será el mismo que en el último partido ante Alemania. El Niño comenzará en el banquillo y, en su lugar, el gran Pedrito volverá a repetir titularidad. Esperemos que hoy cumpla con su tradición de meter un gol en todas las competiciones que ha jugado. Sería el mejor colofón para la temporada increible del canario.”
- Ostres, que bé estaria que el Pedrito fiqués el gol de la victoria.
- No, que em fotaria la porra!!!
- Collons, però tú amb qui vas???
- Ja veurem, si fica gol un del Barça vaig amb Espanya, que em tira el cor; i si no aniré amb Holanda, que em tira la butxaca.
- No tens remei Pepe.
“Suena el himno de España por primera vez en una final de un mundial de fútbol”
- Collons, han anat tota la familia reial, el Zapatero amb la Sonsoles, i gairebé tot el parlament espanyol. A aquests qui els paga el viatge? eh? eh?. Això és una vergonya.
- Doncs si guanya Espanya cada jugador es porta una prima de 600.000 euracos.
- Això sí que són cosines i no les meves del poble!!! I qui paga aquesta pasta?
- No sé si la Federació de futbol o les arques de l'estat.
- Espero que la federació, que per això els jugadors es pasen més temps rodant espots publicitaris que entrenant.
- Sí, has vist aquell que surten tots fent l'imbècil amb el dit?
- No, home, que estan fent com si apaguèssin els llums.
- Apaga y vámonos, que deia aquell.
- Sí, el Butanito, jejeje, que bó que era el malparit.
- Escolta, això ja comença. Demanem unes braves ara o primer uns bocatas?
- Jo vull un bocata de botifarra. Després demanem les braves. I dues cervesses més?
- Ja t'has begut la primera?, quin ritme em portes!!!
- Au vinga!, que l'anglès xiula ja el començament. VAMOS VILLA!!!

En aquest moment, alguns estan escrivint el seu futur. Molts s'han quedat sense tinta a la meitat, i d'altres només han pogut fer una taca ben grossa, com és el cas dels pobres francessos.
Aquest cop, el guanyador celebrarà la seva primera victòria en un mundial. Si es tracta d'Espanya, la Coca Cola podrà fer un espot tal com aquest:
“Para los incondicionales de la Roja, para los que no son tan incodicionales y que son del Barça, para los que les gusta el futbol pero no les gusta España, para los que les gusta España pero no les gusta el futbol, para los que prefieren que no les taladren la cabeza todo el lunes con el maldito futbol, para todos ellos:”

El mundial s'ha acabat i no tornarà fins d'aquí a quatre anys. Però la pretemporada de futbol i els tornejos d'estiu comencen en quinze dies.

Per cert, nosaltres sortim del Versalles cinc cervesses després. Pel mig hi han hagut dos xuts al pal, un gol, un bocata de botifarra i unes braves. Jo surto -tal com ja havia endevinat al més pur estil pop Paul- amb sensació agridolça...i una mica marejat.

4 comentaris:

FEBE ha dit...

Jjajaja, que bueno , me e reido mucho,a ver que pasa esta noche, yo iré preparando unas brabas en mi casa, pues en el bar hay mucho jaleo, prefiero la fiesta en mi casa, aunque tampoco es en silencio jajaja, buen relato chao.

PeIBoL - "Rampas" - ha dit...

Oeee Oeee Oeeee Oeeee ,
que gran vaticinio !!

Wambas ha dit...

He fallado en los dos palos, pero he acertado el número de goles y de cervezas :)
Y también en la sensación final he acertado.

Saludos a los dos

Mireia.viatge365 ha dit...

JAJAJAJA, buen autoretrato! esta vez el protagonista eras tu. La descripción de coca-cola me ha parecido brutal, a la vez que una reflexión muy profunda y realista de la situación. La última frase muy buena!!!

Licencia de Autor