Durant una estona, com cada nit, la vaig envoltar entre els meus braços, fins que la son va començar a apoderar-se de la meva consciència. Llavors, necessitat d'una posició més còmoda em vaig allunyar d'ella i li vaig donar l'esquena.
En aquell moment un pensament nefast va creuar la meva ment. I si jo no despertava al matí? Quin seria l'últim record que ella guardaria de mi?
Un petit atac d'ansietat em va envair i ràpidament em vaig tornar a acostar a ella. Li vaig fer un petò al clatell i li vaig dir "Bona nit, no oblidis que t'estimo".
- Jo també t'estimo. - Va contestar ella.
Ja podia relaxar-me, esperar que la son m'arribés, amb la seguretat de que el meu amor sabria el que sento per ella en un dia tan especial, en el seu aniversari.
2 comentaris:
Precioso. Felicidad y amor, siempre.
Muchas gracias Febe. Ojalá así sea. Un abrazo
Publica un comentari a l'entrada