diumenge, 27 de gener de 2013

Començar de nou

Abans de que t'en vagis, t'haig de dir una cosa
Si?
Et queden dues setmanes.
Perdona?
Que el 8 és l'últim dia del projecte i el dilluns 11 ja no tinc feina per a tu. Encara hi ha possibilitats de que et tornin a ubicar en un altre projecte, i si no la teva empresa segur que et pot reubicar.
 
El problema és que aquesta senyora, amb tots els seus estudis, potser no sap com està el context al seu voltant. No hi ha possibilitats de reubicació en altres projectes, la seva empresa està ferida de mort, una mort lenta i agònica. Tampoc sap, i això encara li importa menys, que la meva empresa també està ferida de mort, cada cop amb menys clients, darrerament ja no fan esforços ni per intentar reubicar els treballadors que els retornen, els fan fora pagant el mínim possible i prou. Potser sí que ho sap tot això, però li cal enganyar-se, ser hipòcrita, per a no pensar que està enviant a l'atur a un treballador que porta cinc anys a un projecte on ella porta només un i mig, malgrat que de vegades sembli que no porti ni un mes pel seu coneixement del client. 
Per sort per a mí encara guardo sota la mànega un as que ella no coneix. No sé si em servirà però segur que el faré servir. 
El que ja no podrè és mantenir el grup de companys que em feien el dia a dia molt més fàcil de portar, això ho perdré i m'hauré d'adaptar a noves condicions.Llei de vida que diria aquesta senyora, "es lo que hay" dic jo. "Al pobre todos le dan por culo menos el viento que le da de cara cuando va en bicicleta", això ho diu el meu pare, un home que guarda dins seu una sabiduria important malgrat que ho intenti ocultar sota una capa d'humiltat. 

Vaig començar l'any pensant que tenia una malaltia greu, per sort em vaig equivocar. Comparat amb allò, lo d'aquesta senyora importa ben poc, fins i tot és una oportunitat per a començar de nou i intentar readreçar el meu camí, ben tort professionalment des de que em vaig acomodar.


Està clar que quan nosaltres mateixos no volem treuren's la bena dels ulls, ha de venir el destí disfressat de "posh" hipòcrita per a obligar-te a mirar al futur.

6 comentaris:

David Monfil ha dit...

Que hi ha de cert i de ficció en aquesta historia?? Espero q tot sigui ficció !!'

Wambas ha dit...

Tot es cert, amic. Però no et preocupis, és una caiguda a la xarxa, no és res que no esperés, però un parell de messos més tard, no tant de sobte. Però ja dic, no m'ho prés amb massa drama. Una abraçada i perdona que encara no tingui el DVD de Mama Tunza, el tinc pendent i no trigarè. Ho prometo

David Monfil ha dit...

Ostres...al menys esperava que fos una historia verídica però d'algú que no conegues...Jo estic igual...d'aquí poc el meu jefe, que soc jo, m'acomiadarà i tindre de buscar una feina "normal"...les factures s'han de pagar...
Una abraçada! i a veure si ens veiem!!

Wambas ha dit...

Doncs això encara és pitjor noi, per que tu ets un exemple de com voldria que fos el meu futur. Ho tenim magre!

Anònim ha dit...

Hola Wambas, siento que las cosas sean así, pero por desgracia todo me piílla muy cerca y se de lo que hablas, pero como dice el dicho no hay mal que por bien no venga, siempre los cambios son duros, pero te deseo que al final te reubiquen y solo sea un mal trago y sino en el peor de los casos siempre estarás presente entre nosotros... Y como mucho cambiaras de empresa, pero por suerte siempre hay maneras de seguir en contacto... Animo!! Y todo ira bien. :)

garmared ha dit...

Vaya tela lo de la empresa para la que trabajas, suerte que lo vi venir y me he podido escapar. Mucha suerte con lo que siga y a disfrutar de la familia que ellos si se lo merecen no como las mantis y demás bichos.

Licencia de Autor