Déu i Lucifer, tots dos jugant la seva partida de daus damunt el tauler de l'univers. En un moment donat del temps infinit Lucifer pregunta:
¡Oh, Gran Pare! ¿Coneixes al teu fidel Job?
Job és una de les meves criatures més estimades, sempre m'ha respectat i ha viscut sota les meves premisses.
És clar Altíssim...però dins la meva humiltat tant sols et volia fer un petit apunt al respecte. A la seva vida en Job no ha conegut el dolor, sempre li has tractat bé. Penso que si posèssim una petita pedra al seu camí la seva fe cap a tu ensopegaria.
Què potser consideres que en Job només m'és fidel perquè la seva vida va bé? D'acord, acepto el repte, et permetré canviar el seu destí sempre que no li toquis la seva salut. Et demostraré que la seva fe no es basa en el seu egoisme.
Gràcies Senyor! Segur que tens raò i jo estic equivocat.
Job és director de sistemes informàtics d'una gran empresa de Barcelona. Es pot dir que té una bona feina i guanya més diners dels que necessita per a viure. Sempre ha estat una persona molt endreçada i treballadora, sobretot treballadora, doncs la seva feina li ha donat una bona situació social.
A més té la seva familia: la Núria i la Laia, les seves dones.
Tot li va rodó a la vida, però sobtadament la situació dona un tomb: els metges diagnostiquen a la Laia un càncer linfàtic. Malgrat tot el que comporta la notícia en Job no perd el seu optimisme i la seva força vital. És una mala noticia però la Laia guanyarà la lluita a la malaltia. Només li cal amor i veure que els seus pares no perden l'optimisme.
¡Oh, Gran Pare!, ¡Què bé coneixes les teves criatures!, el teu estimat Job et segueix éssent fidel i no ha caigut a la desesperació i la incredulitat. Però haig de demanar-te excuses doncs la meva prova no era bona. Et demano humildement permís per a fer una nova prova amb el Job.
Et concedeixo el permís, però recorda, no toquis la seva salut.
La malaltia de la Laia obliga a en Job a perdre molts dies de feina; ell oblida la seva prioritat per l'empresa per a bolcar-se completament a la seva filla. La casualitat ha fet que durant una de les seves baixes es produeixi un greu problema al seu departament. La central americana no coneix de paternalismes i acomiada a en Job, al que responsabilitzen dels danys económics ocasionats per aquest problema.
En Job ja no sap com aguantar la pressió, tot s'està torçant. Menys mal que l´amor que els uneix a ell i a la seva dona els permet mantenir les esperances en que tot tornarà a la normalitat en un temps més o menys curt i gràcies a això no s'enfonsa més.
¿Has vist Lucifer com en Job em segueix éssent una de les criatures més fidels?. Li has posat en problemes greus i malgrat tot ell no perd la fe.
Tens raó, Gran Creador, en Job et segueix éssent fidel, malgrat...perdona el meu atreviment, però sota la meva humil opinió sembla que la seva força es basa més en l'amor que comparteix amb la seva dona. Crec que si la perd ell definitivament s'enfonsarà....
Job es troba assegut al costa del llit de la seva filla a l'hospital. De sobte, un home entra a l´habitació i li prega sortir fora doncs li ha d'explicar una cosa molt important. Quan tots dos surten de l'habitació l'home s'identifica com a policia i, amb veu tremolosa, li explica que la seva dona ha tingut un accident de cotxe mentre tornava a casa des de l'hospital...és morta. La seva ment cau al buit, i de sobte es desmaia.
En somnis en Job veu a la seva dona.
¡Nuria, ets viva!No amor meu, el meu temps ha passat. Però abans de marxar vull que em prometis que resistiras el dolor i lluitaras per la vida de la nostra filla.
No puc més amor meu.Ja no ho resisteixo.
No ho entens Job. Mentre la Laia hi visqui, jo viuré amb vosaltres. Mentre tu hi visquis, ella i jo viurem dins teu. I no t'has d'entristir pel que has perdut, si no pensar en allò que vas guanyar, el nostre amor. Tots som morts abans de nèixer, viure és un regal del destí, i totes les experiències, els sentiments, les emocions son trossets d'aquest regal, com un àlbum de fotos que es va fent més gran amb cada batec, cada somriure... amb cada llàgrima. Seguiré visquent gràcies al teu record i al de la Laia. T'estimo.
Job es desperta en mig d'un grup de gent preocupada por la seva salut. S'incorpora i es dirigeix al lloc on jau la seva filla...li dóna un petó i ella es desperta.
Papa! He vist la mama. Em deia que se n'anava però que no em preocupés, que sempre hi seria amb nosaltres.
Sí Laia, també s'ha acomiadat de mi. M'ha dit que et posaries bé i que així podríem estar sempre junts.
Déu i Lucifer segueixen l'escena sense dir res fins que el Déu de les Tenebres trenca el silenci.
Gran Senyor!, si em permets una nova oportunitat et demostraré...
No, Lucifer!, Ja n'hi ha prou!, no et permeto cap nova demostració de la fe d'en Job, en veritat m'he adonat que he estat derrotat.
Vols dir Gran Senyor?
I tant!. Alló que mou a en Job no és la seva fe en l'ordre i el treball. Ha deixat d'ésser una ovella del meu ramat. Ara és una ovella lliure que creu en l'amor.
¿L' amor?, ¿no ets tu el Déu de l'Amor?
Déu mira seriosament a en Lucifer...mentre aquest s'esforça en disimular un somriure macabre.
5 comentaris:
Hola Wambas,
Deu n'hi do quina imaginació tens !!!!
Curiós aquest relat, molt curiós.
Cuidat
Hola Horabaixa, sento dir-te que no é s un relat tan imaginatiu com penses : http://www.cristo.fm/biblia/job/index.htm
M'ho he mirat per sobre però crec que aquesta güeb explica la veritable història del Job bíblic. Jo el vaig conèixer mitjançant un llibre del Coelho que feia referència: La cinquena muntanya.
Em va fer gràcia com Déu jugava amb les seves criatures i em va fer reflexionar una miqueta.
Petons
Ostres wam, quina esgarrifor, això es insuportavle, aisssssss
No se jo si l´amor et permet aguantar tantes desgracies juntes, a mi que no em posin a prova !!
Encara tinc la 'gallina de piel'!!!
Quina 'tensió'!
Tot i que t'hagis inspirat en una història bíblica no perd cap mèrit.
Molt bona la teva adaptació!
petonets
Aquí el més difícil per mi ha estat trobar un "final feliç"; és gairebé impossible trobar-ho quan el destí o els deus t'estan posant a prova. L'únic que pots dir és que tot forma part de la vida, una partida de pòquer on tots sortim amb unes cartes i això és el que hi ha. Cal que aprofitem les nostres "bazas" i gaudim del trajecte allà on sigui possible.
Publica un comentari a l'entrada