dimarts, 7 d’octubre de 2008

Els senyors del poder

Ens trobem a l'any 1983, New York City.
En una sala de la planta més alta d'un famós gratacels d'aquesta ciutat hi ha reunits set homes...els set homes més poderosos del món. No són dirigents de cap potència mundial, si no que són les persones que manen a aquests dirigents.
La sala on es produeix aquesta reunió és gairebé a les fosques, el fum dels havans crea una atmosfera de misteri molt propicia per a les decisions que es prendran aquest dia. Els set homes es miren els uns als altres amb cares series. Un d'ells trenca el silenci:
- Senyors, els temps actuals ens obliguen a prendre mesures per a evitar que el món caigui en el caos. L'absència de guerres i de fam, i el creixement de la prosperitat, està fent que al primer món la gent estigui oblidant-se de les seves obligacions cap a la societat. Vivim en un món cada cop més egoista, on la gent no té consciència de col·lectivitat, de país. Els Estats Units han estat els primers a comprovar aquest fet, cada cop els és més difícil incorporar als seus homes a files doncs aquests ja no volen donar la vida pel seu país. Les protestes contra la guerra del Vietnam es van fer insuportables pel govern i al final van haver d'abandonar la lluita deixant que els comunistes guanyessin la guerra. Cada cop la nostra societat occidental es fa més feble en les seves conviccions, i malgrat que sembla que la URSS aviat arribarà a un col·lapse que farà trontollar el teló d'acer, la Xina o es paisos islàmics entre altres amenaçaran en un futur molt pròxim la hegemonia de la nostra societat capitalista. Aquests paissos tenen molt clar cap a on volen anar i aprofitaran el control total que tenen sobre les seves poblacions per a competir seriosament amb nosaltres.
Hem de dissenyar noves estratègies que obliguin a la nostra societat a mantenir-se fidel al model capitalista.
- Personalment considero que hauríem de començar per tenir controlades a les masses econòmicament, cal que els deutes no els permetin pensar en viure sense treballar, cal que el desig de comprar sigui més gran que el desig de ser lliure. Per a això hem de fer que els interessos dels crèdits baixin a termes irrisoris que pràcticament obliguin a la gent a comprar en lloc d'estalviar. Més endavant aquests interessos pujaran i la gent farà el que sigui per tal de no quedar-se sense feina. A partir d'aquell moment tindrem a la gent lligada de peus i mans, els esclaus del segle XXI.
- Estic d'acord, però a més cal augmentar el sentiment patriòtic dels pobles. Penso que una altra mesura que caldria adoptar és permetre els atacs d'enemics terroristes que aterrin a la gent i aquesta acabi demanant als seus exèrcits que els protegeixin de tota amenaça. Amb aquesta excusa el poder militar podrà esclafar, sense haver de donar explicacions, a qualsevol corpuscle llibertari que es fiqui pel mig.

-
A mi se m'acudeix que també podem controlar millor econòmicament la població si obrim les fronteres permetent que arribi població estrangera amb expectatives econòmiques laborals molt per sota de la població local. Aquesta mesura farà baixar els salaris en aquells treballs on hi hagi més mà d'obra.

-
S'ha d'arribar a apretar a la gent però sense ofegar-la, portar-la a la submissió total evitant que caiguin en la desesperació i que aquesta pugui culminar en una revolució. Cal informar-los que l'enemic és un altre, que ve d'una altra societat molt més primitiva que ens vol sometre i portar cap al seu món primitiu.

-
Si aconseguim aquests objectius, la societat del segle XXI seguirà sent fidel al nostre model capitalista, podrem continuar competint en poder contra les potències venideres.

Després d'aquestes paraules, els set homes continuaren asseguts enraonant en silenci una estona fins que es van decidir a marxar. Al dia següent van posar la seva maquinària en marxa...

8 comentaris:

Miguel Emele ha dit...

Hola, Wambas. Interesante historia de terror pero muy real. Yo siempre he tenido esa sensación de que la sociedad va teledirigida. Para mí la democracia es tener la oportunidad de, en un solo día, poder elegir quien queremos que nos pise el cuello durante cuatro años. Cuando vi en Matrix a Morfeo explicándole a Neo que las máquinas habían convertido a los humanos en una simple pila para alimentar sus mecánicos sistemas pensé: pero si ya somos las pilas del sistema ahora mismo. Un gran relato y con tema para rato. Saludos.

Wambas ha dit...

Gracias Miguel. Hacía tiempo que tenía pendiente hacer un post sobre este tema, y ahora que está en boca de todos he pensado que era el momento. No me extrañaría que este relato de ficción fuese más real de lo que pensamos.
Saludos

Jan Puerta ha dit...

Hay algunas historias que por si mismas dan miedo, pero a uno le queda la convicción de que en el fondo solo es una historieta mas. Pero hay otras que la sensación de historia, desaparece transformándose en una posible pesadilla de alcance inimaginable.
Me ha encantado acercarme a esa realidad. Eso si, con un poco de respeto por no decir... “cangelis” de los sucedido, y lo que pueda volver a suceder.
Un abrazo

Wambas ha dit...

Tienes razón, Jan. Da un poco de miedo pensar que existe la posibilidad que haya algo parecido a unos "dioses humanos" que dominen nuestras vidas con sus decisiones.
Gracias por tu visita.

M.TeReSa ha dit...

Ondiaaaaa quin yuyu !!!! saps que? jo també moltes vegades he pensat que estem constantment manipulats que les coses no passen perquè si i que tot es una patranya, ara be, com no hi podem fer res ja que som les seves titelles doncs em de procurar simplement subsistir davant les eventualitats que ens deparen..... ara toca crisis econòmica, així que tots a apretarse el cinturo, ja vindran plans mes esperançadors !!!!
Espero que el proper post teu sigui mes encoratjador !!!!
petonasssooossssssss

Wambas ha dit...

uys M.T., no sé si aconseguiré treure idees positives, darrerament les influències exteriors que m'arriben no són gaire encoratjadores, així és difícil animar al personal.
Petons i gràcies per la visita

Lídia ha dit...

Wenas.. aqui me tienes enfrascada en la lectura de tus 20 mejores relatos.
He de decir que este relato no me ha sorprendido en absoluto.. por que? Porque ya tenía referencias anteriores sobre un grupo de personas "muy influyentes" que dirigen el destino del mundo.
Quienes? El Club Bilderberg.
Te suenan verdad??
Si no es así te dejo un link sobre un libro de investigación que habla sobre ellos.. vuestro planteamiento es casi idéntico.

http://www.danielestulin.com/?op=libros&libros=verdadera&idioma=es

Wambas ha dit...

Hola Lidia.
Pues no conocía este club, aunque si había oido cosas similares. Me he leido la web del Daniel Estulín, y al final creo que se pasa un poco, con la teoría de que el fenómeno del Rock y el pop es un invento de estos dinosaurios. Dudo mucho que seres tan egoistas tengan tanta imaginación para el marketing. Pero reconozco que la idea va por ahí.
Muchas gracias por el comentario anecdótico y sobretodo por el meneo que le estás dando al blog.
Un fuerte abrazo

Licencia de Autor