dilluns, 18 d’abril de 2016

El caçador de núvols

- Bona nit, Laia! Que somiïs amb...amb qui?
- Avui amb l'Amparo i el Max.
- Molt bé. Els hi diré que aquesta nit somiaràs amb ells.
- No tanquis la porta, papà! Em fa por!
- A veure...no, no hi ha ningú.
- I el caçador de llàgrimes?
- No, tampoc, pots dormir tranquil·la. Bona nit, preciosa!
- Papà, no t'he dit el que he somiat aquesta nit!
- I què has somiat?
- Doncs he somiat que quan tu estaves a la feina hi havia un home que em protegia.
- Un home?
- Sí, era com el caçador de llàgrimes però amb sabates verdes i no pas vermelles.
- Que curiós! I què més?
- Doncs que també és una ombra, però es una ombra bona.
- I té nom?
- El caçador de núvols.
- I per què es diu així?
- Doncs per què camina sobre un núvol.
- M'agrada la idea. Caminar sobre els núvols és una forma de definir la felicitat. Pot ser l'antítesi perfecta del caçador de llàgrimes.
- Què és això?
- Doncs que és el contrari. T'agradaria una història amb el caçador de núvols?
- Sí, papà.
- Doncs m'ho apunto. Què tremoli el caçador de llàgrimes! Visca el caçador de núvols!

Licencia de Autor