Pam! No ho veig arribar. De sobte un globus taronja s'estampa contra la meva cara. Un segon després el globus retrocedeix i veig a un nen d'uns cinc anys que em mira i es riu. Jo estava tan tranquil, fent una ullada als llibres de la parada d'en Cau del Paff, fins que aquell globus m'ha encegat.
Sense temps ni tan sols per dubtar si es tracta d'un accident o no, la bèstia llança de nou el seu globus contra el meu rostre. Ho intercepto just abans que em torni al colpejar. És un globus de propaganda de C's! Què coi fa C's regalant els globus a Sant Jordi? Per què no regala llibres i roses com fa fins i tot la fruiteria del costat de casa? No se suposa que és el que s'ha de regalar avui?
"No facis això, maco". El nen no fa cas de la seva mare i torna a colpejar-me deliberadament amb el puto globus. Aquesta vegada ho esquivo mentre em defeco mentalment a sobre del marrec de la punyeta. La meva filla s'adona del que succeeix, "Això està molt malament, oi papà?" "Sí, filla, a aquest nen li hauria de treure el globus la seva mare abans que sigui massa tard". El xaval aconsegueix que em surti del mig i llavors decideix tocar-li els nassos a l'home calb que és davant meu. Comença a estampar-li el globus en la calba davant la meva mirada atònita. L'home no fa ni cas, deu tenir la calba insensibilitzada. L'estampa un cop. "No facis això, maco". Dos cops. El petit Neron riu. "No facis això, maco". Tres cops. El nen es peta de riure. Aleshores, un miracle.Plash! Sense cap motiu, el globus explota i ara el que es queda amb "cara de babau" és el nen. I el que es caragola de riure sense cap dissimulo sóc jo. El nen engega a plorar desconsoladament i la seva mare li abraça amb la intenció de calmar-ho. Una imatge molt tendra. Jo em segueixo partint mentre li dic a la meva filla "Potser, al cap i la fi, existeixi la justícia divina per fer el que havia d'haver fet una mare abans". Sí, ho sé, només és un nen. Potser sóc una mica cruel, oi?
Sense temps ni tan sols per dubtar si es tracta d'un accident o no, la bèstia llança de nou el seu globus contra el meu rostre. Ho intercepto just abans que em torni al colpejar. És un globus de propaganda de C's! Què coi fa C's regalant els globus a Sant Jordi? Per què no regala llibres i roses com fa fins i tot la fruiteria del costat de casa? No se suposa que és el que s'ha de regalar avui?
"No facis això, maco". El nen no fa cas de la seva mare i torna a colpejar-me deliberadament amb el puto globus. Aquesta vegada ho esquivo mentre em defeco mentalment a sobre del marrec de la punyeta. La meva filla s'adona del que succeeix, "Això està molt malament, oi papà?" "Sí, filla, a aquest nen li hauria de treure el globus la seva mare abans que sigui massa tard". El xaval aconsegueix que em surti del mig i llavors decideix tocar-li els nassos a l'home calb que és davant meu. Comença a estampar-li el globus en la calba davant la meva mirada atònita. L'home no fa ni cas, deu tenir la calba insensibilitzada. L'estampa un cop. "No facis això, maco". Dos cops. El petit Neron riu. "No facis això, maco". Tres cops. El nen es peta de riure. Aleshores, un miracle.Plash! Sense cap motiu, el globus explota i ara el que es queda amb "cara de babau" és el nen. I el que es caragola de riure sense cap dissimulo sóc jo. El nen engega a plorar desconsoladament i la seva mare li abraça amb la intenció de calmar-ho. Una imatge molt tendra. Jo em segueixo partint mentre li dic a la meva filla "Potser, al cap i la fi, existeixi la justícia divina per fer el que havia d'haver fet una mare abans". Sí, ho sé, només és un nen. Potser sóc una mica cruel, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada