La misteriosa desaparició del regal de la Mireia

- Amparo, Max! Necessito la vostra ajuda!
- Hola Laia! Què passa?
- Avui és l'aniversari de la Mireia i hem tingut un problema.
- Quin problema?
- Doncs que el seu fill, el Nil, li havia preparat un regal però ara no sap on està. S'ha perdut! I com el Nil està molt trist, la Mireia també.
- Ai pobres! Però com podem ajudar? No sabem on buscar!
- Us he trucat per què tinc la intuïció de què el caçador de llàgrimes és al darrere d'aquest assumpte.
- De debò?
- Sí, i crec que sé com guanyar-li. Però necessitaré que porteu una cosa...

L'Amparo i el Max van confirmar que tenien "aquella cosa" i van arribar en un tres i no res a la casa de la Mireia. Els va obrir la porta ella mateixa plorant.

- Qui sou vosaltres dos?
- Som amics de la Laia. Tu ets la Mireia, oi? La Laia ens ha parlat molt de tu. Sembla que encara no heu trobat el regal del Nil, oi?
- No i no ho entenc. Si estava aquí i ningú s'ho ha portat.
- Potser sí que algú s'ho ha portat - va dir la Laia des del darrere - Hola amics, gràcies per vindre tan de pressa!
- De res, maca! Tens alguna idea? De debò penses que el caçador de llàgrimes és al darrere del robatori?
- I tant! Ningú ha sortit d'aquí en tota l'estona que portem de festa. Segur que el caçador de llàgrimes ho ha agafat i ho ha amagat entre les ombres. Però ja sé com podem fer per a fer-li fugir.
- Qui és el caçador de llàgrimes? - va preguntar la Mireia.
- No has sentit mai la seva història? És una ombra que s'alimenta de les llàgrimes de les persones. Provoca desgràcies per a entristir-nos i fer-nos plorar.
- Però, si es tracta d'una ombra, no se li podrà guanyar!
- Jo crec que sí! Heu portat les disfresses Amparo?
- Aquí les tenim!
- Doncs a què esperem per a disfressar-nos? Oi que és Carnestoltes? I tú també Mireia.

La Mireia no tenia cor per a disfressar-se però al final la van convèncer. Tots quatre es van vestir de pallasso i, fins i tot, també a la Neska la van pintar una miqueta, malgrat que va deixar palés que a ella no li feia cap gràcia. Quan es van presentar tots ells al saló, els altres convidats, que no s'havien assabentat del que s'estava tramant, van deixar escapar un "Ohhhhh" d'admiració. Semblava que hagués arribat el circ a ca la Mireia. El Nil va deixar de plorar de sobte, i quan els quatre pallassos - cinc si comptem la Neska - va començar a fer bromes i cabrioles, el petit se'n va oblidar de la seva tristesa i rigué com mai havia rigut. Tots els presents reien molt!

- Ara heu d'obrir persianes i cortines per a expulsar totes les ombres de la casa. - va dir la Laia.

Li van fer cas, i... a què no sabeu que es va trobar la Mireia amagat tras la darrera cortina? Sí! El seu regal! Ningú sabia com podia haver arribat fins allà. Bé, ningú ningú... La Laia sí que ho sabia.

A la Mireia li va fer molta alegria recuperar el seu regal, i pel Nil va ser una festa perfecta: regals i pallassos. Què més podien desitjar?

- Quedeu convidats pel proper aniversari! - va dir la Mireia a l'Amparo i al Max. - Moltes gràcies per la vostra ajuda!
- Ha estat la Laia la que desemmascarat al culpable del robatori.
- Ara la Mireia ja sap que ha de fer si les coses no surten bé. La tristesa es combat millor amb somriures que no pas amb llàgrimes. Feliç aniversari Mireia!
- Feliç aniversari! - van exclamar tots.