dilluns, 21 de juny del 2010

Manute Bol

Català Español  
Benviguts al pabelló de bàsquet més gran del món: El Pabelló de la Vida. Avui tenim un matx d’alçada, ni més ni menys que el gegant Manute Bol contra l’equip local, Els Destiny Guardians, els guardians del Destí, que presenten el seu cinc titular habitual:
Joventut, Esperança, Fortuna, Éxit i Felicitat.
Comencen atacant els locals. Joventut intenta una jugada individual, llença a cistella, la pilota no entra i el rebot s’ho porta l’aranya negra, surtint des del seu camp, el seu Sudan natal, botant la pilota amb la seva figura desgarvada, arriba fins a la cistella contrària i esmatxa l’anella devant de l’Esperança!!!! Impressionant!!
Un altre cop l’equip del Destí juga la pilota, Joventut ha après de la jugada anterior i no se la juga, li fa una passada a la Fortuna, que sota cistella s’aixeca, llença…i rep un tap impressionant de Manute, que un altre cop corre al contraatac fent tremolar el parqué. L’Éxit intenta aturar-ho, es posa devant seu intentant forçar la personal en atac, però Manute s’atura abans a la línia de tres i llença. Com pot ser que un pívot de dos metres trenta i un centímetros llenci triples amb aquesta facilitat???? Tres punts més. Manute Bol està arrassant al destí!!!
Atenció, temps mort demanat pels locals i canvi múltiple. Entren quatre suplents: Malaltia, Fracàs, Oblit i Mort. Del cinc titular només resta Felicitat.
Acaba el temps mort i treu de fons l’equip local. Atenció!, el Manute li roba la cartera a la Felicitat, tallant la pasada que estava fent, corre cap a cistella, va a esmatxar un altre cop i….Déu meu!!!, quina personal li ha fet la Malaltia, li ha destroçat les articulacions amb una artrosis descomunal. L’arbitre no ha xiulat res, la pilota li ha arribat a Fracàs que s’ha cascat un triple fácil, completamente lliure de marca. El Manute amb prou feines pot continuar jugant. Bota la bimba però abans d’arribar al mig camp li roba la pilota l’oblit, que estava fent-li al Manute una defensa molt agressiva a l’home; Manute no pot més que fer-li una personal antiesportiva quan el seu contrincant ja s’escapava sol cap a cistella. L’Oblit empata el partit amb els seus dos tirs lliures. Treu de banda l’equip local, li arriba la pilota a La Mort, que li fa una finta al Manute i acaba esmatxant devant del gegant sudanés, al que remata amb un cop de colze directe al fetge, en el moment que finalitza aquest partit tan extrany. L’equip dels Guardians del Destí ha derrotat al gran Manute Bol, que ha quedat estirat al terra, sota la seva cistella. La pilota encara està botant al seu costat, poc a poc el bot es va afeblint, fins aturar-se del tot. La cantxa s’ha quedat en un silenci sepulcral. Els llums s’han apagat i només queda la figura del Manute Bol mort a un costat del camp. És una llàstima, un altre jugador que ha caigut devant del destí. Mai oblidarem al gran Manute Bol, el gegant de l’etern somriure, amb un cor tan gran com les seves sabatilles, el que va matar a un lleó amb les seves mans, el que va arribar de l’àfrica per a alçar-se fins els sostres de les millors cantxes de bàsquet del món, el que va pedre les dents a l’intentar la seva primera esmatxada, el que va conèixer l’exit durant deu anys, fins que les malalties van esmicolar-li la vida, fins que els seus assesors econòmics el van enviar a la bancarrota, i fins que el seu fetge va dir prou.
Adéu Manute Bol, que tinguis molta sort en el següent partit, allà on el juguis.

4 comentaris:

Dani Morn ha dit...

Un bonic homenatge i interessant forma de narrar la seva intensa vida. T'ho vas guanyar Manute, en el fons els seguidors d'aquest gran esport sempre et recordarem en aquells anys en els Sixers.

Miguel Emele ha dit...

Muy interesante y además me has hecho buscar por la red para saber más de este hombre. Estoy de acuerdo con Dani: un estupendo homenaje. Un abrazo.

Anònim ha dit...

Gran Manute, si senyor.
Bien hecho Jose!

Marc

Wambas ha dit...

Gràcies a tots tres pels vostres comentaris. M'agradava aquest personatge per que hi havia una aurèola de llegenda sobre la seva història. Que si el seu avi feia 2,39 metres, que si ell havia matat un lleó amb les seves mans com a baptisme del guerrer, que si s'havia destrossat la pinyata amb la seva primera esmatxada...Però a més, se'l veia una persona molt afable i inocent, una mena de nen gran, un gegant al que tot allò li anava massa gran, però que al menys va poder gaudir de la fama uns quants anys, fins que al final tot va caure. Només espero que hagi estat feliç.
Una abraçada

Licencia de Autor