Per M.TeReSa
Una tarda de diumenge, el sol va de baixa, obro l’ordinador i em poso a repassar, recorro les pagines web, tot buscant informacions noves, repasso els blogs buscant imatges que m’omplin els sentits, tot d’una em trobo davant d’un escrit, petit, reduït, tot ple de paraules sinuoses, plenes de sentit, de sensacions passades, presents i futures, m’embriaguen aquelles petites lletres i em deixo dur, quan acabo de llegir no puc menys que escriure- hi la meva opinió, m’agrada i així ho faig saber, mes, quina es la meva sorpresa al rebre resposta i es que, qui jo havia felicitat no era l’autor d’aquelles paraules que m’havien transportat.
Una tarda de diumenge, el sol va de baixa, obro l’ordinador i em poso a repassar, recorro les pagines web, tot buscant informacions noves, repasso els blogs buscant imatges que m’omplin els sentits, tot d’una em trobo davant d’un escrit, petit, reduït, tot ple de paraules sinuoses, plenes de sentit, de sensacions passades, presents i futures, m’embriaguen aquelles petites lletres i em deixo dur, quan acabo de llegir no puc menys que escriure- hi la meva opinió, m’agrada i així ho faig saber, mes, quina es la meva sorpresa al rebre resposta i es que, qui jo havia felicitat no era l’autor d’aquelles paraules que m’havien transportat.
Passo del èxtasis al desconsol, de la imaginació a la realitat tot d’una soc a un remolí de sensacions contradictòries i em dic.... tranqui-la, errar es humà, i qui no s’equivoca no millora....... no em tornarà a passar !!!!!
1 comentari:
Quina sensacio vital més rara!!!!, però errar és humà, culpar a un altre és política que deia en Humphrey (no el Bogart)
Una abraçada MT
Publica un comentari a l'entrada